dilluns, 8 de setembre de 2014

Cròniques JWOC i WMTBOC

És setembre, torna la rutina, i és el moment que els nostres mundialistes Pau i David ens expliquin com els va anar la seva participació al mundial júnior (JWOC) i al mundial de btt-o (WMTBOC) respectivament.

Crònica d'en Pau Llorens:

El nostre viatge començava el dia 2 de juliol, quan juntament amb en Luis Sanchez i Eduardo Gil arribàvem a Sofia, la capital de Bulgària. Els primer contactes amb el país van ser difícils, ja que era de nit, les carreteres no estaven en bon estat i no teníem ni idea del que ens esperava. Però tot  va sortir be i vam arribar a la caseta on dormiríem durant les tres primeres setmanes.


Ja des del primer dia ens vam posar a entrenar fort, ja que sabíem que encara quedaven tres setmanes per començar la competició i teníem temps. Teníem ganes d’aprendre a córrer en aquells nous terrenys i els tres estàvem motivats per fer-ho, per tant vam decidir fer dobles sessions d’entrenament amb mapa fins al dia 15, a partir del qual vam baixar la carrega per poder descansar i competir al màxim de les nostres possibilitats. Els primers contactes amb els mapes van ser difícils, ens costava llegir i havíem d’anar lents dins el boc, però mica en mica vam començar a trobar les bones sensacions, a sentir-nos ràpids i a aprendre a fer orientació en aquells magnífics boscos. 


A partir de la tercera setmana es van incorporar a nosaltres dues noies, i cinc dies després tota la selecció al complert. Ja tots junts vam realitzar els entrenaments oficials de cada disciplina i finalment el dia 21 ens vam traslladar a l’hotel oficial de la competició, on hi havia la resta de seleccions.

Sprint

La primera competició era l’esprint, que es disputava a la ciutat de Samokov. Havíem preparat molt a consciència aquesta prova, ja que estava permès passejar per la ciutat els dies anteriors a la prova i havíem aconseguit saber-nos la zona gairebé de memòria, tot i que sabíem que seria senzill i bàsicament de córrer. Per sorteig em va tocar sortir el primer, cosa que ningú vol, però vaig aconseguir sortir concentrat i ràpid, i amb el dorsal 1!! 

La meva cursa  va ser molt bona, només amb una mala elecció que em va fer perdre uns segons, però possiblement anant més ràpid del que havia anat mai fent orientació, acabant amb un temps de 15:26 i amb una mitjana de 3:36min/km, tot i acabar l’ultima part molt just de forces. Al final 14º, en part també gracies a la intensa pluja que va caure per als corredors que sortien més tard, però igualment molt content i orgullós del resultat, que és molt millor del que podia imaginar!

Llarga

El segon dia tocava la llarga distància, que consistia en 10,2km i 275m de desnivell. Esperàvem una cursa bàsicament en baixada, i així va ser, amb algunes eleccions de ruta per carretera, un bosc molt dens i difícil de córrer, amb moltes pedres al terra i verds lents. Vaig sortir dels últims, però des del primer moment vaig veure que el meu ritme no era bo ja que em va atrapar el de darrere. Al final més de 6’ en errors i poc ritme, però acabant el 46è, que també està molt bé.

 

Mitja classificatòria

Després del dia de descans tocava la classificatòria, que consisteix en tres curses diferents, de les quals els 20 primers corredors de cada una es classifiquen per la Final A, de manera que l’únic que importa és quedar entre els 20 primers. Només d’agafar el mapa em vaig espantar, era com esperàvem però feia por, ja que hi havia molt poques referències i havies de confiar 100% en la brúixola. Anava lent pro molt segur, sense fallar res fins a la 10 i la 12, on vaig perdre 2’, i al final vaig donar-ho tot perquè sabia que podia quedar-me fora.  Al final 12º, cosa que em permetia córrer la final A de l’endemà.

Mitja Final

Esperàvem més pedres que el dia anterior, tot i ser just a costat, però en girar el mapa vaig veure que seria igualment com el dia anterior, confiar amb la brúixola i tenir una mica de sort i veure el control. Començo bé, concentrat i ràpid, però a la 4 ja perdo 3’, possiblement per intentar anar massa ràpid i perdent la concentració, cosa que em fa fallar 2’ més a la 6, fent tota la ruta bé i fallant en l’atac. A partir de llavors recupero i acabo sense més errors, però quedant igualment a més de 8’ del guanyador, però en una molt bona 30º posició.

Relleus

L’equip el formàvem l’Eduardo, en Luis i jo, en aquest mateix ordre. Ho vam decidir així perquè sabíem que seria molt ràpid, i per poder aguantar amb el primer grup el màxim de temps possible. Així va ser, l’Edu va arribar a pocs segons del primer, liderant la prova en alguns moments de la cursa i passant així el relleu en molt bona posició. En Luis va aconseguir oblidar-se dels problemes físics que arrossegava i també va fer una bona cursa, tot i perdre un parell de minuts del líder. Llavors em tocava a mi, sabia que no era difícil però que s’havia de córrer molt, per això vaig deixar-me portar en alguns moments per altres corredors, sense deixar de controlar però anticipant les següents fites. Vaig fallar poc, possiblement menys de dos minuts, alhora que em vaig sentir be durant tot el recorregut, cosa que em va permetre avançar alguna posició en l’última part, on tot era més qüestió de cap que de força, ja que tots estàvem rebentats. Al final 16º, però 13º sense contar els països que tenien dos equips davant, a menys de 6’ del primer. Vam fer un bon relleu els tres, però era massa ràpid i fàcil, per això els petits errors ens van passar factura.


En general estic molt satisfet dels resultats d’aquest mundial i crec que no puc demanar res més, ja que com em va dir un company, si no falléssim mai seríem dels bons. Però sabíem que havíem entrenat molt i bastant bé, que estàvem molt més preparats que l’any anterior i que podíem fer-ho bé. I tot i que sempre penses en guanyar, el meu objectiu realista era millorar en totes les curses la millor posició de l’any anterior, que era el 61º. Per això puc estar content.

I a part del purament esportiu, tot el que hem viscut i après durant aquest més a Bulgària ha estat molt gran i impossible d’oblidar. Convivint, compartint i espavilant-nos, alhora que gaudíem fent l’esport que més ens omple en uns boscos espectaculars. Per això sempre estaré agraït a tothom qui m’ha ajudat, sigui de la manera que sigui, per poder viure tot això, i en especial als companys que han estat allà, fent d’aquest mundial una gran experiència. I des d’aquí també mil gracies a tots els que m’heu felicitat, tant als que no saben què es aquest esport però que igualment se n’alegren com per tots aquells que seguien les curses dia a dia i m’animaven a seguir, fent-me així infinitament feliç.
 



 
Pel què fa al David Tarrés, podeu veure la seva crònica en el seu bloc:







A tots dos, moltíssimes felicitats pels resultats obtinguts!